La vila ha viscut aquest 2009 el creixement més baix des de 1996
La població de Castellar del Vallès ha arribat l’1 de gener de 2010, als 23.176 habitants. Segons el padró municipal, el municipi ha guanyat l’últim any 171 habitants, una dada que suposa que la població de la vila ha experimentat aquest darrer any el creixement més baix des de 1996, en què la població castellarenca va augmentar en 155 persones.
D’aquestes 171 persones, 140 persones corresponen al creixement natural, i només 31 al creixement migratori. Així, aquest últim suposa el 18% del total, mentre que el creixement natural n’ha suposat el 82%. L’alcalde de la vila, Ignasi Giménez, ha apuntat que, “per primera vegada, Castellar ha experimentat un canvi d’escenari demogràfic, amb un creixement que ara és endogen, és a dir, que el creixement natural supera el creixement migratori”.
Pel que fa a les altes, s’han produït un total de 1.331, 258 de les quals corresponen a naixements i 1.073 a canvis de residència, altes procedents de l’estranger o altes d’ofici. Pel que fa a les baixes, se’n van registrar 1.160, de les quals 118 van ser defuncions i 867 canvis de residència, baixes de l’estranger o baixes d’ofici.
Cal assenyalar que la xifra de naixements de 2009 és la més baixa dels darrers sis anys. D’altra banda, el saldo migratori, és a dir, la diferència entre les altes i les baixes per canvi de municipi, és el més baix dels darrers anys, ja que s’han produït 1.073 altes i 1.042 baixes. En relació al flux migratori, les altes procedeixen principalment dels municipis de Sabadell (34,40%), Barcelona (9,13%), Terrassa (7,02%) i Sentmenat (3,31%). Els mateixos municipis encapçalen el rànquing de destinació dels habitants que marxen de la vila (Sabadell – 29,31%; Terrassa – 9,03%; Barcelona – 8,79%; Sentmenat 3,52%).
Pel que fa al creixement de la població, aquesta ha crescut en 15.493 habitants des de 1971. Per dècades, la de 2000 a 2009 ha estat la de més creixement, arribant als 5.732 habitants. En el període 1990 a 2000, l’increment de la població va arribar als 4.291 habitants, mentre que de 1980 a 1990 la població va créixer en 1.607 persones i de 1971 a 1980 el creixement va ser de 3.863 persones.
La població d’origen estranger al municipi arriba a les 1.630 persones, el 7,03% de la població total, mentre que la població de nacionalitat estrangera és de 1.318 persones, el que suposa un 5,69%, deu punts per sota de l’índex d’estrangers residents a Catalunya.
Les procedències d’aquesta població a Castellar són, sobretot, de països del continent americà (60,61%), principalment de Bolívia, amb 200 habitants, Colòmbia, amb 154 i Equador, amb 103, tot i que també resideixen al municipi persones procedents dels continents europeu (25,70%), africà (8,10%), asiàtic (5,52%) i d’Oceania (0,06%).
Per edats, la població de Castellar del Vallès és, en la seva majoria, bastant jove en relació amb la mitjana catalana. Un 23% de la població castellarenca té menys de 20 anys, mentre que a Catalunya, la mateixa franja d’edat suposa un 19,75% de la població. D’altra banda, un 29% té entre 20 i 39 anys, mentre que un 28% de població té entre 40 i 59 anys. Pel que fa a la franja superior de la piràmide d’edats, al municipi hi ha un 13% de persones d’entre 60 i 79 anys, un 3% de 80 o més anys. D’entre aquestes, hi ha tres persones que superen els 100 anys (dues dones i un home), i 133 persones d’entre 90 i 99 anys, 105 dones i 28 homes.
Quant a les dades de situació de la població castellarenca per divisió territorial, el 84,07% (19.483 persones) viu al nucli urbà, i el 15,93% a Sant Feliu del Racó, les urbanitzacions i els nuclis disseminats.
Segons l’alcalde, les dades del padró “són una radiografia del municipi, que permet planificar les necessitats de la població pel que fa a serveis públics i equipaments municipals, especialment els educatius i sanitaris”. En aquest sentit, Giménez ha apuntat que “alguns dels serveis que pensàvem que s’havien de cobrir de manera immediata, es podran planificar en un termini més llarg”.