Ajuntament de Castellar del Vallès

Fotograma de "En los márgenes"

• « Anterior
• 1
• 2
• Següent »

Inauguració del BRAM! 2023: "En los márgenes"

Inauguració

Amb l’assistència via videoconferència del director, Juan Diego Botto

Clica aquí per comprar entrades.

VO (castellà)

Any: 2022

Durada: 105 min

País: Espanya

Gènere: Drama

Direcció: Juan Diego Botto

Repartiment: Penélope Cruz, Luis Tosar, Font García, Adelfa Calvo, Christian Checa, Aixa Villagrán, Nur Levi

Qualificació: no recomanada per a menors de 12 anys

Premis (2022):

Premis Goya: 5 nominacions incloent millor actor, millor actriu secundària, millor direcció novella, millor actor revelació i millor cançó

Premis Feroz: Nominada a millor actor (Luis Tosar) i actriu secundària (Adelfa Calvo)

Sinopsi:

En los márgenes és una pel·lícula sobre la família, l’amor i la solidaritat. El compte enrere de tres personatges amb tres històries entrellaçades que miren d’aixecar el cap i sobreviure a 24 hores clau que poden canviar per sempre el curs de les seves vides. El film explora l’efecte que una situació d’estrès econòmic té sobre les relacions personals i com l’afecte i la solidaritat poden ser un motor per tirar endavant. Un viatge a contrarellotge emocionant als marges d’una gran ciutat.

El director: Juan Diego Botto

Juan Diego Botto, nascut a Buenos Aires, Argentina, el 29 d’agost de 1975, és actor i director. La seva carrera artística es va iniciar a l’edat de 8 anys, quan va aparèixer a la pel·lícula Juego de poder, de Fausto Canel (1983). Durant la dècada dels 80 va fer papers petits en diverses pel·lícules, i també va aconseguir un personatge important a la sèrie estatunidenca de 1990 El Zorro. El 1992 va obtenir el paper del fill de Cristòfor Colom al film 1492: La conquesta del paradís, de Ridley Scott. Tres anys més tard va protagonitzar Historias del Kronen, de Montxo Armandáriz, que li va reportar gran èxit i popularitat.

Des de llavors, la seva carrera ha comptat amb pel·lícules tan conegudes com Martín (Hache) (1997), dirigida per Adolfo Aristarain; Silencio roto (2001), de Montxo Armendáriz; Plenilunio (2000), de Imanol Uribe; The Dancer Upstairs (2002), dirigida per John Malkovich; La mujer del anarquista (2008), de Peter Sehr i Marie Noëlle; El Greco (2007), de Yannis Smaragdis, per la qual el 2008 es va endur el premi al millor actor al Festival de Cinema d’El Caire; Ismael (2013), de Marcelo Piñeyro; Hablar (2015), de Joaquim Oristrell; El escuadrón suicida (2021), dirigida per James Gunn; o No mires a los ojos (2022), de Félix Viscarret.

Com a actor de cinema ha rebut nombroses distincions, entre d’altres el premi Goya a millor actor de repartiment per Los europeos (2021) i quatre altres nominacions als Goya.

En teatre, les seves interpretacions a Una noche sin luna i Hamlet li van donar els guardons a millor actor protagonista de teatre als premis de la Unión de Actores i als Fotogramas de Plata, respectivament. Entre altres reconeixements, enguany ha obtingut el premi Feroz a la millor interpretació masculina en sèrie de televisió pel seu paper en No me gusta conducir, de Borja Cobeaga. 

A més, la seva trajectòria també inclou l’autoria de diversos guions, entre d’altres els de les obres de teatre La última noche de la peste (2007), dirigida per Víctor García León, Un trozo invisible de este mundo (2012) i Una noche sin luna (2020), ambdues dirigides per Sergio Peris-Mencheta.

En los márgenes suposa la seva estrena com a director de llargmetratges.

Filmografia (com a director)

2022 En los márgenes

2020 Relatos con-fin-a-dos (sèrie, director del capítol Gourmet)

2008 Hamlet (teatre)

2005 El privilegio de ser perro (teatre)

2004 ¡Hay motivo! (llargmetratge col·lectiu)

Crítiques:

"Honesta, frontal (...) estrany però molt efectiu creuament entre Cerca de tu casa d’Eduard Cortés i Un día de furia de Joel Schumacher (...) el que fan aquí Tosar i Cruz és senzillament enlluernador i commovedor (...)". 

M. Torreiro: Fotogramas

"Un debut molt interessant de Juan Diego Botto en la direcció de llargmetratges (...) Et sacseja, t’apallissa aquesta realitat. Interessant, l’opció de relat de Diego Botto". 

Toni Vall: Cinemanía