Ajuntament de Castellar del Vallès

Segons dades del padró municipal d’1 de gener, la població frega els 25.000 habitants i creix en prop de 300 habitants gràcies al flux migratori

Castellar és el municipi català de més de 20.000 habitants amb un índex d’immigració estrangera més baix

Castellar del Vallès va comptabilitzar l’1 de gener de 2022 un total de 24.937 habitants (12.589 dones i 12.348 homes), segons dades del padró municipal. En el darrer any, el municipi va créixer en 278 persones, el que suposa un increment de l’1,13% respecte l’1 de gener de 2021.

Per quart any consecutiu, el creixement natural ha experimentat un saldo negatiu, de -27 habitants: el 2021 es van registrar més defuncions (un total de 192) que naixements (165). Per tant, el flux migratori ha estat l’únic motiu del creixement de la població durant el darrer any.

En relació als naixements, aquests s’han reduït pràcticament a la meitat en els darrers 15 anys. Així, de 302, 306 i 309 naixements l’any 2007, 2008 i 2009 respectivament, s’ha passat a registrar-ne 156, 159 i 165 els anys 2020, 2021 i 2022. Així doncs, es consolida una tendència que es pot explicar per l’envelliment de la població i també pel context de crisi sanitària o econòmica.

Pel que fa a les defuncions, el passat 2021 es van retornar a uns números similars d’abans de la pandèmia, amb un total de 192 baixes, 32 menys que les registrades el 2020, any en què va esclatar la pandèmia i en què es van registrar 47 morts per COVID-19. Val a dir que el 2021 el nombre de defuncions per coronavirus només va ser 12, xifra que pràcticament ja s’ha igualat aquest 2022 amb 11 defuncions.

Creixement migratori

Durant el 2021, es van produir 1.192 altes per canvi de residència dins l’Estat espanyol, altres procedents de l’estranger o altes tramitades d’ofici, mentre que les baixes per canvis de residència dins el mateix Estat espanyol, per anar a viure a l’estranger o per baixes d’ofici van ser 887.

Pel que fa a la procedència de les altes per canvi de residència, es manté la tendència dels darrers anys: un 65,2% de la nova ciutadania prové del Vallès Occidental (principalment Sabadell, en un 42%), un 18,8% arriba de la resta de Catalunya (amb un 7,5% que ho fa directament des de Barcelona capital), mentre que un 7,6% procedeix de la resta de l’Estat espanyol i un 8,4% de països estrangers. En relació a les baixes, la majoria (52,5%) opta per marxar a altres municipis del Vallès Occidental (dels quals, un 32,7% ho fa a Sabadell), un 31,2% ho fa a altres municipis catalans, un 12,9% se’n va a viure a altres poblacions de la resta d’Espanya i un 3,4% emigra a l’estranger.

El municipi ha acumulat en els darrers 10 anys un creixement absolut de 157 habitants/any de mitjana, lluny dels creixements anuals registrats durant la primera dècada del segle XXI.

Estructura de la població

Pel que fa a la piràmide d’edats, continua la tendència progressiva a l’envelliment de la població respecte els darrers anys. La mitjana d’edat de la ciutadania a Castellar és de 42,09 anys, superior a la registrada al municipi fa cinc anys (que era de 40,5 anys). Amb tot, aquesta mitjana és inferior a la de Catalunya corresponent a l’any 2021, que era de 43 anys.

Prenent com a referència les dades del padró de 2012, s’han incrementat les franges de 40 a 59 anys (del 31% al 31,48%), de 60 a 79 anys (del 13% al 19,09%), i de 80 o més anys (del 3% al 4,78%). En canvi, disminueix la franja de 0 a 19 anys (del 24% al 21,7%) i la de 20 a 39 anys (del 29% al 20,95%).

Població estrangera

Segons dades del padró d’habitants de l’1 de gener de 2022, Castellar del Vallès manté un registre molt baix de població de nacionalitat estrangera, concretament de 1.149 habitants, el que equival a un índex d’immigració estrangera del 4,61%, 12 punts per sota del de Catalunya (que era del 16,1% ) i 7 per sota del de la comarca (11,5%), en aquests casos referents a l’1 de gener de 2021. El percentatge de població estrangera a Castellar s’ha mantingut en un número molt similar des de l’any 2019, i molt per sota del màxim històric de l’any 2009, quan es va situar en el 5,85%.

Agafant dades de l’IDESCAT corresponent a l’1 de gener de l’any 2021, Castellar és el municipi català de més de 20.000 habitants, d’un total de 68, amb un índex d’immigració estrangera més baix. A més, ocupa una posició molt baixa, la 750, si ordenem els 947 municipis catalans amb major percentatge de població de nacionalitat estrangera.

Tornant al padró d’1 de gener de 2022, les procedències de la població de nacionalitat estrangera a Castellar es mantenen molt estables respecte anys anteriors. Predomina principalment la població originària del continent americà (40,1%). A continuació, segueixen les nacionalitats de procedència europea (34,8%), africana (13,8%), asiàtica (11,1%) i oceànica (0,1%).

Per estats, la població de nacionalitat estrangera procedeix, per aquest ordre, del Marroc, amb 128 habitants (11,1%); Colòmbia, amb 95 (8,3%), Romania, amb 92 (8%), Itàlia, amb 86 (7,5%), Xina, amb 80 (7%), Bolívia, amb 67 (5,8%), Argentina i Equador, amb 45 cadascun (3,9%); Perú, amb 36 (3,1%) i Bulgària, amb 32 habitants (2,8%). La resta de població estrangera (443 habitants) procedeix de 59 països diferents.

Marc, Nil, Laia i Maria, els noms més posats als nadons castellarencs de l’any 2021

Segons dades del Padró Municipal d’Habitants, els noms més freqüents dels nadons castellarencs de l’any 2021 van ser Marc i Nil (posats 5 vegades cadascun en el cas dels nens) i Laia i Maria (posats 4 vegades cadascun en el cas de les nenes).

Si es compara aquesta estadística amb la registrada al conjunt de Catalunya l’any 2020 tal i com indica l’Institut Català d’Estadística (IDESCAT), el nom de Marc també va ser el més posat en el cas dels nens (en 479 ocasions). En canvi, el nom de nena més posat va ser Júlia/Julia (467). Pel que fa a Nil, Laia i Maria/María, figuren, respectivament en les posicions número 7, 17 i 20 (432, 349 i 318 nadons).

Segons recull l’Idescat, els noms de nadons més posats al Vallès Occidental també van ser Marc i Laia (triats en 77 i 66 ocasions, respectivament), seguits de prop de Júlia/Julia i Leo (64 i 62 infants). Per la seva banda, Maria/María apareix en la dotzena posició de la comarca (48 nenes).

Pel que fa al rànquing castellarenc de noms més posats, després de Laia i Maria, els noms de nenes més triats són Alèxia i Gala (en 3 ocasions cadascun), i Anna/Ana, Carla/Carlota, Emma, Mia, Nora, Paula i Valentina (2 cadascun). En el cas dels noms de nens, segueixen Marc i Nil els noms Àlex i Lucas (en 4 ocasions cadascun) i, en tercer lloc, Biel, Bruno, Leo, Martí/Martín (en 3 ocasions cadascun).

L’estadística dels noms dels darrers cinc anys

Si ens fixem en el període 2017-2021, els noms més posats als nadons de Castellar del Vallès han estat: en el cas dels nens, Marc/Marco (en 26 ocasions); Leo (14); Martí/Martín (13); Àlex/Alexandre, Lucas i Eric/Erik (10 cadascun); Jan (9); Nil (8); Biel, Liam i Pol (7 cadascun); Bruno (6); Aran i Pau/Pablo (5 cadascun).

En els cas de les nenes, els noms més posats són Laia (11); Emma, Martina (10); Arlet, Júlia/Julia, Lucía (9); Chloe, Cloe (8); Gala, Noa (7); Maria/María (6); Abril, Anna/Ana, Berta, Valeria/Valèria (5).

Podeu consultar l’estadística completa al web municipal, clicant el següent enllaç: http://www.castellarvalles.cat/31813/indicadors/47/.