Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
.jpg "L'alcalde, Ignasi Giménez, i el regidor de Cultura, Aleix Canalís, al cementiri de Lovere, en un moment de l'acte de comiat a Elio Ziglioli.")
L’alcalde, Ignasi Giménez, i el regidor de Cultura, Aleix Canalís, han encapçalat la delegació castellarenca que avui dilluns, 13 de maig, ha assistit als actes de comiat al maqui Elio Ziglioli a Lovere (Itàlia), el seu poble natal, després que la família pogués endur-s’hi les seves despulles 70 anys després de la seva mort.
L’acte central ha tingut lloc aquest matí, quan s’ha dut a terme l’enterrament de les restes de Ziglioli al panteó familiar. La cerimònia ha comptat amb l’assistència dels familiars del maqui, de l’alcalde de Lovere, el Doctor Giovanni Guizzetti, i de representants del Comitè Provincial de Bergamo de l’Associació Nacional de Partisans d’Itàlia. També hi ha assistit l’historiador Argimiro Ferrero i el bloguer i estudiós sobre Sant Llorenç del Munt i l’Obac Jordi Guillemot.
Elio Ziglioli va marxar del seu poble l’any 1948. La família no en va tenir cap notícia fins 60 anys més tard quan, gràcies a l’historiador Argimiro Ferrero, es van assabentar de la possibilitat que les seves restes estiguessin enterrades a la fossa situada extramurs del cementiri municipal de Castellar del Vallès. Argimiro s’havia topat amb el nom de Ziglioli mentre feia un treball d’investigació sobre Quicó Sabaté. Havia trobat una petita referència del jove italià en una publicació del periodista i historiador Antonio Téllez, i havia descobert que Jordi Guillemot havia aconseguit reconstruir els últims dies de Ziglioli a través de testimonis orals com el de l’antiga masovera del Castell de Castellar, Lola Argemí.
La família, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castellar han treballat des de llavors per poder exhumar-ne el cos i dur a terme els estudis antropològics i genètics necessaris per determinar-ne la identitat. Així, d’acord amb el Pla de fosses, entre el 20 de juny i l’11 de juliol de 2018 la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia va dur a terme l’excavació de la fossa, de la qual es van recuperar les restes de dos individus. Un d’ells va ser identificat com el d’Elio Ziglioli.
Aquesta tarda continuaran a Lovere els actes d’homenatge a Elio Ziglioli.
