Ajuntament de Castellar del Vallès

Castellar del Vallès manté una població per sobre dels 24.000 habitants, segons reflecteix la darrera actualització del Padró de l’Ajuntament. Malgrat experimentar un creixement natural negatiu, el municipi va registrar el 2018 un augment de la població xifrat en 151 persones, el que suposa un 0,63% més respecte l’any anterior. A 1 de gener de 2019, la població és d’un total de 24.187 habitants, dels quals 12.240 són dones i 11.947 són homes.

Per primera vegada des de 1991 (primer any en què es compta amb estadística del padró municipal), el creixement natural ha experimentat un saldo negatiu  de -8 habitants: el 2018 es van registrar més defuncions (un total de 184) que naixements (176). Per tant, el flux migratori ha estat l’únic motiu del creixement de la població durant el darrer any.

Durant el 2018, es van produir 1.070 altes per canvi de residència dins l’Estat espanyol, altes procedents de l’estranger o altes tramitades d’ofici, mentre que es van registrar 909 baixes per canvis de residència dins el mateix Estat espanyol, per anar a viure a l’estranger o per baixes d’ofici.

Pel que fa a la procedència de les altes per canvi de residència, es manté la tendència dels darrers anys: un 58% de la nova ciutadania prové del Vallès Occidental (principalment Sabadell, en un 36%), un 24% arriba de la resta de Catalunya (amb pràcticament un 9% que ho fa directament des de Barcelona capital), mentre que quasi un 5% procedeix de la resta de l’Estat espanyol i quasi un altre 13% de països estrangers. Pel que fa a les baixes, la majoria (59%) opta per marxar a altres municipis del Vallès Occidental (dels quals, un 37% ho fa a Sabadell), un 21% ho fa a altres municipis catalans, un 16% se’n va a viure a altres poblacions de la resta d’Espanya i quasi un 4% emigra a l’estranger.

El municipi ha acumulat un creixement absolut en el període 2010-2019 de 118 habitants/any de mitjana, molt lluny dels 568 habitants/any del període 2000-2010. Castellar del Vallès ha crescut, doncs, en 1.058 habitants en els darrers nou anys, mentre que va créixer en 5.685 habitants els primers deu anys del segle XXI.

Estructura de la població

Pel que fa a la piràmide d’edats, continua la tendència progressiva a l’envelliment de la població respecte els darrers anys. La mitjana d’edat de la ciutadania a Castellar és de 41,11 anys, superior a la registrada al municipi fa quatre anys (que era de 39 anys). Amb tot, aquesta mitjana és inferior a la de Catalunya corresponent a l’any 2018, que era de 42,60 anys.

Prenent com a referència les dades del padró de 2009, s’han incrementat les franges de 40 a 59 anys (del 28 al 33,5%), de 60 a 79 anys (del 13 al 17,3%) i de 80 o més anys (del 3,0 al 4,9%). En canvi, disminueix la franja de 20 a 39 anys (que passa del 32 al 21,3%) i també lleugerament la dels menors de 20 anys (que passa del 24,0% al 22,9%).

Població estrangera

Segons dades del padró d’habitants d’1 de gener de 2019, Castellar del Vallès manté un registre molt baix de població de nacionalitat estrangera, concretament de 1.051 habitants, el que equival a un índex d’immigració estrangera del 4,35%, pràcticament 10 punts per sota del de Catalunya (que era del 14,23% el 2018) i 6 per sota del de la comarca (10,10% també el 2018).

Amb tot, s’observa un repunt en el creixement de la població estrangera en els darrers quatre anys. Aquesta ha augmentat en el darrer any en 86 habitants i en 199 habitants des de l’any 2015. Tanmateix, l’índex d’immigració estrangera actual del 4,35% és encara molt inferior al màxim històric de l’any 2009, quan es va situar en el 5,85%.

Les procedències de la població de nacionalitat estrangera a Castellar es mantenen molt estables respecte anys anteriors. Predomina principalment la població originària del continent americà (41,2%). A continuació, segueixen les nacionalitats de procedència europea (33,4%), africana (14,8%) i asiàtica (10,6%).

Per estats, la població de nacionalitat estrangera procedeix, per aquest ordre, del Marroc, amb 133 habitants (12,6%), Romania, amb 88 (8,4%), Itàlia, amb 82 (7,8%), Bolívia i Colòmbia, amb 77 cadascuna (7,3%), Xina, amb 62 (5,9%), Equador, amb 48 (4,6%), Argentina, amb 43 (4,1%), Pakistan, amb 35 (3,3%) o Hondures, amb 31 (2,9%). La resta de població estrangera (375 habitants) procedeix de 59 països diferents.