La taxa d’abandó escolar prematur és la sisena més baixa de la comarca i se situa per sota de les mitjanes comarcals i catalanes, segons un estudi del Consell Comarcal del Vallès Occidental
El 87,5% de joves castellarencs de 17 anys continuen estudiant després de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Aquesta dada, extreta de l’informe “Desigualtat i pobresa al Vallès Occidental” que s’ha donat a conèixer aquest mes de juny, és superior a la que es dóna al conjunt de la comarca (83,4%) i també a Catalunya (81,5%).
Aquest document, elaborat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, a través de l’Observatori comarcal i per encàrrec del Consell d’alcaldes i alcaldesses, recull l’abandó escolar prematur com dels indicadors que permeten aprofundir en l’anàlisi de la desigualtat i la pobresa de la comarca, més enllà de les dades sobre renda, mercat de treball i habitatge.
En aquest sentit, l’abandó escolar prematur és un indicador europeu que defineix el percentatge de joves que no tenen títol de l’ESO o que després de finalitzar l’ESO no estudien Batxillerat o Formació Professional. Aquest fet significa per als joves la reducció del ventall de possibilitats a l’hora de trobar feina i aspirar a una ocupació digna amb un salari suficient.
Castellar és el 6è municipi dels 23 de la comarca amb el percentatge més alt de joves de 17 anys que continuen estudiant. Segons assenyala l’estudi del Consell Comarcal, els joves de famílies en situació de pobresa o vulnerabilitat social tenen taxes més altes d’abandó escolar prematur. Aquest és un dels indicadors d’àmbit demogràfic del conjunt d’indicadors territorials de pobresa i exclusió social de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i del Departament de Benestar Social. Les dades presentades corresponen a l’any 2015.
L’estudi “Desigualtat i pobresa al Vallès Occidental” respon als objectius, d’una banda, d’aportar informació i coneixement a nivell municipal de la situació del context actual de la pobresa i de les mesures principals en curs de les administracions públiques per a fer-li front i, d’altra banda, d’activar mecanismes permanents de seguiment i evolució de la pobresa local i de l’esforç i impacte de les polítiques públiques.