Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
.jpg "Gunter Demnig, instal·lant les plaques Stolperstein.")
L’escultor alemany Gunter Demnig ha col·locat cinc plaques Stolperstein a la plaça d’El Mirador, una per cada castellarenc deportat
Un centenar de persones han assistit aquest matí a l’acte d’homenatge als cinc castellarencs que van ser deportats als camps de concentració nazis, que s’ha dut a terme coincidint amb el Dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust.
L’acte ha començat amb la col·locació per part de l’escultor alemany Gunter Demnig d’una placa Stolpersteine (que vol dir “pedres que fan ensopegar”) per cadascuna de les víctimes castellarenques: Francesc Comellas Llinares, Enric Comellas Tàpias, Ramon Puigdelloses Sastre, Josep Rovira Prat i Francesc Valls Llinares. Aquestes plaques, unes llambordes de 10x10 centímetres, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat amb les dades de cada persona deportada, s’han instal·lat a la plaça d’El Mirador, al costat de l’escultura per a la recuperació de la memòria històrica.
Un cop col·locades les plaques, l’acte, a conseqüència de la pluja, s’ha traslladat a la Sala d’Actes d’El Mirador, on els assistents, entre ells diversos familiars dels deportats castellarencs, han estat rebuts per la “Suite” de Tartini, interpretada pel trio Arcattia Collage. Tot seguit, s’ha fet lectura de tres fragments de l’entrevista que David Serrano i Blanquer va fer a Francesc Comellas l’any 2000 i que es va publicar en el llibre Un català a Mauthausen. El testimoni de Francesc Comellas.
En el torn dels parlaments, la subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, Mireia Plana, ha destacat la importància que diverses poblacions catalanes s’hagin adherit a la campanya dels Stolpersteine, “de la mateixa manera que és important que la Generalitat acabi de posar en marxa el programa d’obertura de fosses i d’identificació genètica”. En aquest sentit, Plana ha afegit que “ambdues iniciatives comparteixen la mateixa voluntat de dignificar i recordar els que van lluitar, van morir i van ser enterrats en l’oblit”.
Per cloure l’acte, l’alcalde de la vila, Ignasi Giménez, ha volgut recordar que “amb els Stolpersteine no només homenatgem els cinc castellarencs com a víctimes dels camps de concentració, sinó que també intentem imaginar les seves biografies, plenes d’obstacles, de penalitats, de dolor i d’exili fruit de la Guerra Civil”. A més, ha volgut posar èmfasi al fet que “des dels municipis hem de ser capaços de tenir la manera de recordar aquestes persones, perquè tot això ens permetrà que les noves generacions coneguin què va passar perquè no torni a succeir mai més en el futur”.
L’acte ha conclòs amb la interpretació del “Terzetto” de Dvorák i una ofrena floral damunt les plaques Stolpersteine a càrrec dels familiars de les víctimes.
Val a dir que des de l’inici d’aquest projecte el 1993 ja s’han instal·lat més de 60.000 Stopersteine en memòria dels deportats a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus. A Castellar, la iniciativa va sorgir de l’acord del Ple celebrat el 28 d’abril de 2015 en què es va aprovar per unanimitat l’atorgament de la Menció Honorària de la Corporació als cinc castellarencs deportats als camps nazis, a proposta de la Comissió d’Honors i Distincions.
