L’Ajuntament de Castellar del Vallès sotmetrà a votació del Ple el proper dimarts el Pla Especial del Catàleg de Béns a Protegir, un instrument normatiu que permetrà preservar el patrimoni més significatiu de la vila. El document a aprovar, confeccionat pels serveis tècnics municipals, descriu amb profunditat un total de 206 elements a conservar i preservar de valor arquitectònic, arqueològic, ambiental, paisatgístic i natural.
151 elements arquitectònics protegits
Així, el catàleg fixa quatre tipologies de béns a protegir. La més àmplia és la que fa referència als elements arquitectònics, amb 151 elements distribuïts en diverses categories.
Així, hi figuren 13 edificis d’arquitectura pública (com per exemple el Palau Tolrà, l’antic Ajuntament o el cementiri) i 7 edificis religiosos (on no hi falten les esglésies parroquials de Sant Esteve de Castellar i Sant Feliu del Racó, Castellar Vell, l’església de Santa Maria del Puig de la Creu, l’ermita de les Arenes o la Capella de la Mare de Déu de Montserrat, entre d’altres). En relació amb l’arquitectura militar s’inclouen 4 elements, entre els quals hi ha el Castell de Castellar i els refugis de Can Barba i del Pla de la Bruguera.
En aquest mateix apartat, s’inclouen 37 immobles residencials urbans, 35 masies o residències rurals i 22 elements d’arquitectura industrial (entre els quals hi ha Can Barba i diversos molins i xemeneies, entre d’altres).
A més, també s’inclouen una vintena de conjunts urbans que es considera que s’han de protegir per la seva vàlua urbanística i històrica. En aquest apartat es troben per exemple diversos conjunts de Les Arenes, de l’empresa Tolrà, del carrer Major o del Passeig, entre d’altres.
Finalment també s’incorporen 7 obres d’enginyeria (totes elles ponts sobre el riu Ripoll o altres petits cursos fluvials) i 6 elements singulars diversos (mobiliari, elements decoratius, fonts urbanes, etc.).
47 elements arqueològics, 6 elements ambientals i paisatgístics i 2 de naturals
En una segona categoria, el Catàleg inclou 47 elements de valor arqueològic o paleontològic. D’aquests, 22 corresponen a jaciments arqueològics aïllats, 21 a jaciments arqueològics vinculats a elements inventariats i 4 a àrees d’expectativa arqueològica.
En l’àmbit ambiental i paisatgístic figuren sis elements, entre els que destaquen les construccions de pedra seca i les fonts rurals inventariades en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castellar.
El Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar (CEC) està col·laborant amb els serveis tècnics municipals en les tasques d’inventariat i classificació d’aquestes edificacions. Aquesta secció de l’entitat treballa des de fa diversos anys de manera altruista en la reconstrucció d’aquests elements.
Categories i nivells de protecció
Per a l’adequada protecció de les diferent tipologies de béns, el Pla Especial ha establert quatre categories de protecció, tres de les quals corresponen a les definides per la Llei del Patrimoni Català.
En primer lloc, hi ha els Béns Culturals d’Interès Nacional inclosos en el registre del Departament de Cultura de la Generalitat. En l’actualitat n’hi ha dos, que són el Castell de Castellar i l’església i fortalesa de Santa Maria del Puig de la Creu. A més, també es proposa incloure-hi la masia de Can Pèlachs.
Una segona categoria és la que fa referència als Béns Culturals d’Interès Local, inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura de la Generalitat. 33 que ja en formen part des del planejament urbanístic del 1978 i sis més nous que s’han proposat.
En una tercera categoria hi figuren els Béns amb Protecció Urbanística, que identifiquen l’arquitectura tradicional i/o el paisatge del municipi. Alguns dels béns ja formaven part d’aquest apartat i d’altres s’han proposat: en total en són 161.
Finalment, el Pla Especial contempla una quarta categoria destinada als Espais de Protecció Arqueològica, que inclouen tots els jaciments que no han estat declarats Béns Culturals d’Interès Local.
A més, s’afegeix una cinquena categoria de protecció per a aquells casos en els quals s’hagi d’ampliar la protecció d’un bé al seu entorn o àmbit d’influència.
Pel que fa als nivells de protecció, s’han fixat sis tipologies: integral (que afecta la totalitat del bé i en què només es permeten actuacions de restauració i consolidació); de conservació (que afecta la protecció de façanes i parts internes); parcial (que només incideix en algunes parts de l’edifici); ambiental (que està relacionada amb el valor paisatgístic) i documental (que permet qualsevol tipus d’intervenció però condicionada a deixar-ne constància documental). Com a mesura preventiva, s’inclou un sisè nivell que afecta totes les masies, edificis militars i religiosos com a àrees d’expectativa arqueològica.
El punt de partida per a l’elaboració d’aquest Catàleg és l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Castellar del Vallès elaborat per la Diputació de Barcelona l’any 2010. Aquest document va permetre recopilar diversos elements interessants del patrimoni urbà i rural de Castellar: edificis d’interès arquitectònic i històric, nuclis d’interès ambiental o paisatgístic i àrees arqueològiques.
El catàleg ha permès revisar i actualitzar tots els elements inclosos en llistats i inventaris anteriors i n’ha incorporat de nous amb l’objectiu de reconèixer els elements a protegir del nucli originari de Castellar Vell, del nucli antic de Castellar, dels nuclis de Sant Feliu del Racó i Les Arenes, del riu Ripoll i de diferents indústries i equipaments històrics.
A través d’unes fitxes individualitzades, el Pla Especial especifica els usos i intervencions que es poden fer a cada bé catalogat, així com les parts que s’han de conservar. Cada fitxa consta dels següents apartats: dades bàsiques, dades urbanístiques; catalogació del bé (tipologia, categoria i nivell); descripció del bé; àmbits i objecte de protecció; regulació de les intervencions; informació complementària; i informació gràfica.
Exposició pública i comissió de patrimoni
Una vegada feta l’aprovació del Pla Especial del Catàleg, s’iniciarà un període d’exposició pública que tindrà una durada de 45 dies hàbils i durant el qual es podran presentar al·legacions. El contingut del Pla Especial es penjarà a la pàgina web municipal.
Quan s’hagi superat tot el tràmit i el document quedi aprovat definitivament, l’Ajuntament crearà una Comissió Municipal de Patrimoni que emetrà dictàmens sobre la concessió de llicències d’obres que afectin edificis que formin part del Pla Especial del Catàleg.
Aquest òrgan estarà format per representants polítics i tècnics i també per persones externes de reconeguda solvència en el camp del patrimoni arquitectònic.