Malgrat l’increment de superfícies experimentat en els darrers nou anys, els registres de consum d’aigua de l’any 2011 van batre un rècord a la baixa
La Regidoria de Via Pública va registrar el passat 2011 els consums més baixos d’aigua potable en les instal·lacions de reg i els edificis municipals des que l’Ajuntament en va iniciar la seva anotació ara fa nou anys. Globalment, es van consumir 92.914 metres cúbics d’aigua, el que suposa un descens del 2,3% respecte els consums revisats de l’any anterior. Aquesta xifra es troba també per sota del 15% de la mitjana de consum registrada des de l’any 2003.
El reg de zones verdes va suposar el 2011 la utilització de 129 metres cúbics d’aigua al dia, 3 metres cúbics menys respecte l’any anterior. Aquesta ràtio, que el 2007 va registrar la xifra màxima de 192 metres cúbics al dia, és la més baixa des del 2003. El consum actual es troba situat en 0,54 litres per metre quadrat de zona verda al dia, una xifra que es troba dins els límits aconsellables fixats entre 0,50 i 2 litres per metre quadrat al dia.
La superfície regada en l’actualitat és de prop de 238.000 metres quadrats, 95.000 metres quadrats més respecte l’any 2003. La majoria de subministres han rebaixat el seu consum gràcies a l’execució de mesures com ara la implantació del reg gota a gota, la racionalització dels períodes de reg, el bon manteniment de les instal·lacions o la reacció àgil davant les fuites.
Consum d’edificis municipals
D’altra banda, el consum diari d’aigua potable als edificis municipals per aigua de boca, sanitaris i regs interiors es va situar l’any passat en 0,94 litres diaris per metre quadrat d’equipament, mentre que l’any 2010 era d’1,12 litres diaris per metre quadrat. La xifra anotada l’any passat és també la més baixa des de l’any 2003.
Val a dir que la superfície subministrada en l’actualitat és de 132.000 metres quadrats, 48.000 més respecte l’any 2003.
Tant en els edificis com en els regs municipals, l’aplicació de mesures d’estalvi i la millora de les instal·lacions de subministrament són les principals causes que expliquen el descens significatiu en els darrers anys, malgrat el notable increment de superfícies.