Ajuntament de Castellar del Vallès

El document destaca la riquesa del municipi en arquitectura rural, urbana i industrial, i els seus valors paisatgístics

L’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona ha lliurat aquesta setmana a l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental del municipi, un document exhaustiu que s’ha executat en el marc del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011. L’objectiu és obtenir una diagnosi del patrimoni com a eina bàsica perquè l’Ajuntament pugui gestionar-lo i protegir-lo.

Un equip pluridisciplinari compost per professionals de l’arquitectura, la història i l’arqueologia ha treballat, al llarg d’un any i mig i sota la direcció del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, en la confecció d’aquest Inventari, el punt de partença del qual ha estat el Catàleg del Patrimoni de Castellar de l’any 1999 per tal d’actualitzar-lo i procedir a redactar el corresponent Pla Especial de Protecció que cobreixi les expectatives actuals de la ciutadania envers la seva identitat urbana, rural i natural.

L’inventari, doncs, és una eina bàsica perquè els responsables municipals puguin prendre decisions per gestionar el futur del patrimoni històric edificat, ja que radiografia, en base a un ampli coneixement, l’estat del patrimoni i en valoritza cadascun dels elements i conjunts fins a arribar a obtenir-ne una diagnosi acurada.

El document recull una memòria introductòria on s’expliquen el mètode de treball i els criteris que han regit la selecció dels elements inventariats, amb l’evolució urbana de la vila, els elements del patrimoni edificat, entre conjunts urbans i immobles de totes les èpoques, des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, i els jaciments arqueològics. Tota la informació recopilada s’ha plasmat en 201 fitxes individualitzades per a cada element, amb textos, fotografies actuals i retrospectives, i cartografia històrica, a més de recollir la història oral de les famílies que habiten masos i cases antigues, de tanta importància en la configuració paisatgística del poble. Per aquest motiu constitueix un treball de gran valor documental.

En definitiva, l’Inventari destaca el més interessant del patrimoni urbà i rural del municipi, arquitectònic i històric, amb àrees o nuclis d’interès ambiental o paisatgístic i àrees arqueològiques. Hi són representades totes les tipologies edificatòries existents (equipaments públics, arquitectura industrial, religiosa, funerària i residencial, parcs, obres d’enginyeria i elements singulars, com ara fonts, murs o construccions de pedra seca), amb especial esment de les masies, moltes d’elles d’època medieval, dels refugis antiaeris de la guerra civil (1936-1939) i dels nuclis de Castellar Vell (el nucli original del poble), Sant Feliu del Racó i Les Arenes, que han definit unes imatges característiques del territori. Com també l’han definit el riu Ripoll, com a eix vertebrador d’un seguit d’obres d’enginyeria hidràulica i industrial. Quant a patrimoni paisatgístic i natural s’han inclòs els arbres d’interès i arbredes, i els elements naturals que ja formen part de la zona PEIN.

El mètode utilitzat per redactar l’inventari ha estat rigorós i científic, i ha comportat un intens treball de camp per conèixer cada nucli i racó del municipi, i una tasca d’investigació en arxius estatals, nacionals o locals, que ha permès plasmar l’evolució urbana des dels primers nuclis de població fins ara a través de la cartografia històrica. Els criteris de selecció dels edificis i elements s’han basat, en definitiva, en aquelles qualitats que defineixen Castellar del Vallès i que poden oferir en un futur vies de recuperació econòmica i social, a més d’un atractiu turístic per les seves indubtables singularitats, tant en el context urbà com en el natural.