Castellar es dota per primera vegada d'un Pla de Protecció Civil per afrontar qualsevol tipus d'emergència
Dimecres 30 d'abril de 2008
L'Ajuntament de Castellar del Vallès va aprovar ahir en sessió plenària el Pla de Protecció Civil Municipal. El document, de redacció obligatòria per als municipis superiors a 20.000 habitants, té com a objectiu analitzar i avaluar els riscos del municipi i preveure l'organització municipal davant les diverses situacions d'emergència o sinistralitat que puguin succeir. El Pla consta d'un document bàsic, on es detallen les dades generals del municipi, que s'acompanya d'un manual d'actuació, un catàleg de mitjans i recursos, un directori telefònic i, també, d'un programa d'implantació i manteniment i d'una cartografia especialitzada. Es tracta d'un punt de partida ja que, en un futur, s'annexaran els manuals específics corresponents als riscos d'incendis, nevades, inundacions, sísmics i químics o d'altres recomanables que es considerin necessaris. Segons el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Carcolé, "quan es produeix una emergència, cal tenir el cap clar, i és amb aquest Pla que s'assigna de manera específica quina és la responsabilitat de cadascun dels seus integrants i quines accions han de realitzar per estar perfectament coordinats". El regidor també va explicar que el Pla és un pas més per dotar Castellar dels instruments necessaris per afrontar situacions d'emergència i va afegir que ja s'ha convocat la plaça de responsable del nou Departament de Protecció Civil. Els riscos a tenir en compte Segons assenyala el document, el risc més elevat correspon al d'incendi, especialment en períodes estivals, a causa de la climatologia i la superfície de sòl forestal del municipi un 76%, la major part, pinedes de pi blanc i alzina. En aquest sentit, el nivell de vulnerabilitat es considera molt elevat tenint en compte l'existència de nombroses urbanitzacions i habitatges aïllats, i l'elevada freqüentació. El risc associat a riuades i inundacions també és considerat alt, especialment a la tardor, la qual cosa pot provocar crescudes sobtades al riu Ripoll i als torrents de Canyelles i Colobrers. D'acord amb el pla Inuncat, els escenaris d'emergència no inclouen zones habitades, però sí terrasses fluvials on existeixen horts agrícoles, barraques i algunes infrastructures, com l'estació depuradora d'aigües residuals. Pel que fa als risc de nevades, tot i que el nucli urbà està situat en un altitud inferior de 400 metres, el Pla preveu que aquestes poden ser ocasionalment importants i assolir gruixos considerables a la meitat nord del municipi, afectant la carretera B-124 i especialment les urbanitzacions situades a una major altitud. El risc de patir situacions d'emergència és, però, per aquest fenomen meteorològic, més moderat. També és determina com a moderat el risc sísmic. El pla SISMICAT de Catalunya atribueix a Castellar una intensitat màxima esperada en un període de 500 anys de 7 sobre 12 a l'escala MSK (el nivell màxim que assoleix Catalunya és de 8, mentre que els danys greus es produeixen a partir de 10). En relació al transport de mercaderies perilloses, el risc és considerat baix per a les vies B-124 i C-1415. Cap d'aquestes dues vies està inclosa en la Xarxa d'Itineraris per a Mercaderies Perilloses, ja que es valora que el flux de vehicles que transporten aquest tipus de mercaderies és baix i correspon principalment a camions cisterna de benzina o gas. Sobre el risc d'accidents greus amb substàncies perilloses, el Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya no inclou cap instal·lació situada dins el terme municipal, però sí que té present la proximitat d'un laboratori químic situat a Terrassa. Pel que fa als riscos específics que s'han considerat com a més importants, destaquen els associats a ventades i a esllavissaments de terres produïts per les tempestes. Les zones més susceptibles de patir danys serien les urbanitzacions del municipi. Manual d'actuació A banda d'analitzar els nivells de risc i vulnerabilitat, el Pla Bàsic de Protecció Civil inclou un manual d'actuació en cas d'alerta o d'emergència. En aquest sentit, s'incorporen les instruccions necessàries i el protocol a seguir per activar l'emergència i crear el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), que sempre tindria la seva seu al Parc de Bombers. El manual defineix les tasques i funcions de diferents agents implicats. El màxim responsable municipal de l'emergència és l'Alcalde, que compta amb l'assistència d'un Consell Assessor, format per una coordinadora municipal i els diversos responsables dels grups d'actuació. Aquests grups són el Grup Local d'Intervenció (integrat pels Bombers Voluntaris), el Grup Local d'Ordre Públic i Avisos a la Població (del qual en forma part la Policia Local), el Grup Local Sanitari i el Grup Local Logístic i d'Acollida. Aquesta estructura organitzativa es completa amb un Gabinet d'Informació, amb seu a l'Ajuntament i una xarxa de col·laboradors i voluntaris dels diferents grups. A més també s'estableix la coordinació amb altres estaments no municipals. Així mateix, es preveu la creació d'altres centres de coordinació, com són un Centre de Recepció d'Alarmes situat a la Policia Local o un Centre d'Informació i Allistament de Voluntaris que estaria situat al Parc de Bombers. En funció del tipus d'emergència, també es pot constituir al municipi un Centre de Comandament Avançat. Homologació del Pla El Pla de Protecció Civil de Castellar del Vallès, redactat per l'Enginyeria Marsal i Porta SL, s'elevarà ara a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per tal d'homologar-lo. Un cop homologat, el document es revisarà cada quatre anys. Val a dir que la feina feta fins a l'actualitat s'havia centrat molt en la prevenció del risc d'incendi, que és el més elevat. En aquest sentit, Castellar compta amb un Pla d'Actuació Municipal per a emergències per incendis forestals homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya els anys 1996, 1997, 1998 i 2000, i actualitzat anualment des del 1998 amb el suport de la Diputació de Barcelona, que en facilita també un manual d'activació. Així mateix, el municipi disposa d'una Agrupació de Defensa Forestal (ADF) des de l'any 1987, d'una Associació de Bombers Voluntaris des del 1999, i d'un Comitè de Seguretat i Salut municipal creat a l'any 2001. Històric de les principals situacions d'emergència Segons els registres disponibles, al llarg del període 1968-2006 s'han produït 181 incendis forestals o conats d'incendi que han afectat el terme. Això suposa una mitjana de 4,64 incendis anuals. La superfície cremada en aquest període és de 470,8 ha., una mitjana anual de 2,6 ha. cremades per incendis. El major incendi que ha afectat Castellar es va produir el juliol de 1983, que va cremar 75 hectàrees al sector del Sabater Vell. En els darrers 10 anys, s'han produït 23 incendis, cosa que significa una mitjana de 2,3 incendis anuals i una superfície cremada en total de 5,7 ha. En tan sols dues ocasions, la superfície ha estat superior a una hectàrea, cosa que indica la importància de la tasca realitzada pels dispositius de vigilància i extinció, només enterbolida per la proximitat al gran incendi forestal de Sant Llorenç, ocorregut el mes d'agost de 2003, on cremaren 2.953,85 ha. Les nevades són un fenomen freqüent a Castellar del Vallès, tot i que no acostumen a produir grans inconvenients. Els dos episodis més recordats són els ocorreguts el 1962, quan algunes carreteres i vials van quedar no transitables durant dies a causa de l'acumulació de neu, i el més recent del 2001, amb vehicles travessats a les carreteres principals del municipi. Sobre les inundacions, no es té constància que aquest fenomen hagi afectat el nucli urbà o alguna zona habitada del municipi. Tanmateix, cal destacar la històrica riuada de setembre de 1962, que va causar víctimes mortals i greus desperfectes a l'antiga fàbrica Tolrà situada a Can Barba, sobre infraestructures al pont del Brunet i en diverses zones de conreu situades en terrasses del riu Ripoll i afluents. Pel que fa al risc sísmic, no es té constància de cap sisme que hagi causat danys al municipi.