Ajuntament de Castellar del Vallès

Una trentena de persones es van aplegar dissabte passat al 3er Congrés d'Història Local de Castellar del Vallès, organitzat per l'Arxiu Municipal, i que es va desenvolupar al Castell de Clasquerí. La jornada va suposar un espai de trobada entre els investigadors, arqueòlegs i científics socials que comparteixen Castellar com a tema d'interès per les seves línies d'investigació i estudi. El congrés es va articular a partir de dos àmbits: la història pròpiament dita i de l'altra, l'arqueologia i el patrimoni. Al congrés es van presentar 11 comunicacions, vuit d'història i tres d'arqueologia i patrimoni. L'alcaldessa de Castellar del Vallès, Montse Gatell, va inaugurar el congrés agraint la presència de tots els assistents a l'acte. Gatell va subratllar que en l'edició d'aquest any "tenim un altre punt d'interès, que és el fet que el congrés es pugui celebrar en el marc del Castell" gràcies "a la bona entesa amb els propietaris que obren el Castell al municipi dues vegades l'any per a celebrar-hi actes públics". Després de la intervenció de l'alcaldessa de Castellar, l'arxivera municipal Sílvia Sáiz va presentar els continguts del 3er Congrés, que va qualificar com "una plataforma que fomenta la recerca a la nostra vila i que suposa un punt de partida per conèixer els àmbits de treball que s'estan duent a terme actualment per part dels investigadors que tenen com a tema d'interès Castellar". Respecte a les comunicacions presentades al congrés, Sáiz va destacar que "estem bastint una proposta historiogràfica científica per a la història del municipi". El professor de la Universitat de Perpinyà i de la Universitat Autònoma de Barcelona, Michel Leiberich, va pronunciar la ponència marc que va girar al voltant de la història local en el marc de la memòria històrica i col·lectiva. Leiberich va esbossar una interessant reflexió citant autors i àmbits de la psicologia social, de masses i la psicoanàlisi. El professor va apuntar que "el treball terapèutic sobre la memòria col·lectiva s'ha de fer en el marc de les ciutats, els barris i els pobles". A cadascun dels dos àmbits, hi va haver dues ponències. Ernest Gallart va parlar d'un projecte de recuperació de la memòria històrica local sobre la Guerra Civil, l'èxode i l'exili (1936-1945) a partir de fonts orals –uns 113 testimonis-. Els arqueòlegs Joan Manuel Coll i Jordi Roig van parlar de les excavacions de la plaça Major i del jaciment altmedieval de Castellar Vell. Predomini del període 1931-1945 Després de les ponències, ha estat el torn de la presentació de les 11 comunicacions. A nivell general, s'ha observat que a la majoria de comunicacions hi ha un predomini del període 1931-1945, "tot i que en regressió respecte a l'edició anterior", ha admès Sáiz. Les temàtiques són prou àmplies i variades, "fet que dóna una idea de la vitalitat que té la recerca en el nostre municipi". Del total d'estudis presentats, quatre estan vinculats amb la II República o la Guerra Civil. Hi ha hagut noves temàtiques com la delinqüència i justícia al Castellar dels Àustries, els aiguats de 1962 seguint el testimoni d'un treballador de Can Barba, la rehabilitació del castell de Clasquerí o un estudi sobre el món del ciclisme a Castellar del Vallès. A l'apartat d'arqueologia i patrimoni, es va presentar un estudi sobre l'escultor sabadellenc Adolf Salanguera i un altre sobre els forns de calç.