Ajuntament de Castellar del Vallès

Una trentena d'historiadors i curiosos de la història de la vila, no han volgut perdre's el 2n Congrés d'Història de Castellar del Vallès, organitzat per l'Arxiu Municipal, que s'ha fet avui, dissabte, 30 d'abril, a l'edifici de Ca l'Alberola. La trobada que ha començat a les 9:30 del matí i ha finalitzat al voltant de les 14.00h, ha significat un punt de trobada entre investigadors, historiadors, arqueòlegs i científics socials que comparteixen Castellar com a tema d'interès. El Congrés que s'ha articulat en dos àmbits: d'una banda arqueologia i patrimoni i de l'altra, història de Castellar del Vallès, ha tingut com a objectiu principal la presentació d'11 comunicacions que s'han explicat durant el matí. El Congrés ha estat encetat per Montse Gatell, alcaldessa de Castellar del Vallès, que ha destacat la importància de trobades com la del Congrés pel que signifiquen per poble. "Un dels grans atractius d'aquest congrés és el fet que la història protagonitzada per tothom queda escrita per professionals. És una tasca que porta molta feina però que permet mantenir la nostra identitat", ha manifestat Gatell. Després de la intervenció de la màxima autoritat del consistori, Sílvia Sáiz, arxivera municipal, ha presentat el contingut i els objectius d'aquest 2n Congrés d'Història Local i ha destacat la rellevància de cadascun dels treballs presentats. Tots els treballs d'investigació ens enriqueixen com a poble ja que aporten informació i documentació inèdita a la qual seria molt difícil accedir sense el seu treball, esforç i recopilació", ha destacat Sáiz. Per altra banda, el congrés ha comptat amb la participació del professor de la Universitat de Perpinyà i de la Universitat Autònoma de Barcelona, Michel Leiberich, que ha realçat la importància de l'estudi de la història local a través de quatre exemples de projectes d'història local. De tots ells, el professor, n'ha tret conclusions que evoquen a la necessitat d'investigació en aquest tipus d'estudi historiogràfic. "Cal destacar l'efecte terapèutic i reivindicatiu de la història local perquè el seu estudi permet la identificació de l'individu amb el seu entorn social a partir de la creació de referències històriques entre ell i els seus llocs de residència i treball", ha manifestat Leiberich. A banda de la ponència de Leiberich, ha tingut lloc dues ponències més per a cadascun dels dos àmbits. Una protagonitzada per Jordi Roig i Joan Manuel Coll amb el títol "l'evolució del poblament a la Vall del Ripoll: de la prehistòria a l'època romana" i l'altra a càrrec d'Ernest Gallard sobre "Un projecte de proposta museística a l'àmbit local". El conflicte bèl·lic espanyol més important del s.XX continua despertant l'interès de molts investigadors Després de les ponències, els protagonistes de les 11 comunicacions han fet l'explicació de cadascun dels treballs. De tots ells, vuit feien referència a aspectes vinculats amb la Guerra Civil Espanyola. "Donar testimoni, tant en primera persona com des del punt de vista de l'historiador que estudia i analitza aquest període, ens ajudarà, a partir del coneixement local, a veure com va ser viscuda la guerra pels seus protagonistes", ha destacat Sáiz, durant les conclusions de la jornada. Dins l'àmbit de l'arqueologia i patrimoni local, s'han presentat 4 comunicacions, que confirmen, en la seva majoria, la importància de les excavacions que s'han fet al municipi, pel fet d'aportar informació de primer ordre sobre els orígens i diferents assentaments que s'han produït a la vila. La resta de comunicacions feien referència directe a la història de Castellar.