Els motius per votar sí o no al referèndum de diumenge, es discuteixen en un debat a l'Ateneu
Dijous 17 de febrer de 2005
Les argumentacions a favor del sí i del no a la constitució europea van sonar ahir al vespre a la Sala de Petit Format de l'Ateneu, en el marc d'un debat organitzat per Ràdio Castellar. L'acte, convocat en motiu de la celebració del referèndum, aquest diumenge, 20 de febrer, sobre el tractat constitucional de la Unió Europea, va comptar amb dos tertulians a favor del sí i dos a favor del no, i va ser moderat pel director de l'emissora, Eduard Garcia. Els arguments a favor del "sí" es van centrar, bàsicament, en la necessitat de fer un pas endavant i avançar en la construcció d'Europa. "D'acord que no és el millor tractat que Europa podria tenir, però almenys és molt millor que els que hem tingut fins ara", va manifestar una de les convidades, Mercè Vallès. "No és una constitució per durar 50 anys, sinó que en 5 o 6 anys s'haurà de modificar", va afegir Vallès. Precisament en les dificultats d'aconseguir obrir un altre procés per modificar o elaborar una nova constitució es van centrar els tertulians a favor del "no". "Aquesta no és la constitució que volem. Té moltes mancances, fins i tot en el reconeixement de drets bàsics. Si no aprofitem per aconseguir ara la constitució que ens mereixem, fins quan haurem d'esperar?", va replicar Joan Antoni Martos, a favor de votar "no" en el referèndum de diumenge. Segons els defensors del "sí", aquesta constitució és "més transparent i democràtica", i a més, "dóna més capacitat al Parlament", que serà escollit per sufragi universal, va explicar Mercè Vallès. Aquesta constitució "dotarà Europa d'un marc que ja tenen els diferents països membres i serà el reflex de l'Europa dels ciutadans", va afegir Manel Fitó, tertulià a favor del "sí". Els motius per votar "no" es van centrar, sobretot, en dèficits democràtics, com el manteniment del dret a vet i que tan sols el Parlament sigui escollit per sufragi universal. També per raons socials, per l'absència del dret al treball i a un habitatge digne; pel tema nacional, ja que la constitució no reconeix el català com a llengua oficial i, finalment, per la política exterior que, segons els defensors del "no", "es supedita a l'estratègia de la OTAN i per tant, no intercedeix per una política de la pau", va manifestar Ferran Sant. A la recta final del debat es va obrir un torn d'intervencions per part del públic assistent a l'Ateneu.
