Ajuntament de Castellar del Vallès

Bona dia a tothom i benvinguts un any més a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. L'onze de setembre és ja una festa participativa amb una tradició que Catalunya ha retrobat en les seves arrels. Permeteu-me a més que hi afegeixi que per a mi, i després de les recents eleccions municipals, és un orgull poder celebrar un any més la festa nacional del meu país com alcalde de la meva Vila. La trobada de cada any al carrer de Les Roques ens permet prendre el pols a la vitalitat del nostre país, de les nostres institucions i de la nostra societat. I és precisament aquest període important per al futur de Catalunya, hi haurà d'aquí a dos mesos eleccions al nostre Parlament, eleccions al de l'Estat espanyol a la primavera i es tirarà endavant el projecte de Constitució Europea. Anem a pams. Els ciutadans de Catalunya decidirem el 16 de novembre quina opció política tindrà el suport necessari per a formar govern per als propers quatre anys. En els darrers mesos gairebé tots els partits polítics han situat el debat en la necessitat de proposar un nou marc jurídic que permeti a Catalunya anar més enllà. La proposta d'un nou Estatut comptant amb l'experiència democràtica d'aquests més de 20 anys, no pot ser el resultat de la confrontació. La força de Catalunya i els catalans per impulsar un nou període de progrés basant en major capacitat de decisió, de llibertat de les nostres institucions per a regular el que ens és propi, dependrà proporcionalment del grau de consens que aconseguim tots aquells que creiem en Catalunya. La lògica picabaralla d'abans d'unes eleccions ha de donar pas a la força d'una proposta conjunta sorgida del nostre Parlament i defensada i negociada en un nou marc de relacions amb l'Estat. Un nou marc basat no en la descentralització administrativa sinó al tracte entre iguals que hi ha d'haver entre l'Estat espanyol i la nació catalana. Aquest és el repte que tenim no un partit o altre, no tant sols els nacionalistes sinó tots aquells que representen als ciutadans de Catalunya. Pocs mesos després les eleccions espanyoles; en aquests darrers quatre anys hem vist i hem patit la contundència d'un projecte polític legítim però que no és el nostre. Un projecte polític que redueix el paper de les nacions que hi ha a l'Estat espanyol i reconegudes a la mateixa Constitució, a senzilles administracions de segon nivell. Un model aplicat amb contundència i rigor, que ells donen per acabat i que es basa amb la igualtat de disset autonomies lligades estretament pel centralisme estatal. Les majories absolutes a l'Estat espanyol mai han estat bones per a Catalunya; al marge de les ideologies, tenir com a prioritat Catalunya o Espanya dóna com a resultat més o menys atenció a uns o als altres. Per això és important que el nou marc de relacions amb l'Estat tingui la força de la majoria de partits amb representació al nostre Parlament en els benentès que a canvi de consens no se'ns pot obligar a renunciar a obrir n nou període que vagi més enllà després de 25 anys posant les bases d'aquesta nova Catalunya. I finalment, Europa. Que hi hagi una Constitució europea és un fet positiu, sempre i quan sigui un marc en el que ens hi podem senti còmodes. Catalunya és Europa, i la nostra presència s'ha de fer sentir afermant la personalitat i aconseguint més participació, com a nació sense Estat, en les institucions europees. Una Constitució de l'Europa dels Estats ens ofegaria; hem de ser a Europa amb veu pròpia, per defensar Catalunya, però també la manera de fer i de ser dels catalans. I és que quan plantegem la necessitat d'un nou Estatut, de la importància de les eleccions catalanes i espanyoles per al futur del nostre país o la presència directa a les institucions europees, hem de saber explicar que no ho hem de fer per un nacionalisme buit o carrincló. El nostre objectiu no és altre que la qualitat de vida de les persones i el seu benestar i, per tant, el progrés cultural, social i econòmic del nostre país. El que estem fent és defensar una manera de ser, basada en uns valors que són patrimoni de tots els catalans. La convivència, la pau, estimar el propi país i la pròpia identitat, la justícia social, el progrés econòmic, l'europeisme, tots ells són trets que defineixen, que esdevenen valors col·lectius que volem encomanar des de Catalunya però que no podem fer-ho sense tenir més poder, més capacitat, més llibertat de decisió. Vaig acabant ja. Una de les maneres de palesar la qualitat humana d'una comunitat i la seva estima pel que ens és propi és quan es produeixen situacions extremes. Vull aprofitar aquest acte públic per palesar el meu agraïment a tots els castellarencs que d'una manera massiva i espontània van ajudar d'una manera o altre els incendis que vàrem patir aquest estiu. L'estima del propi territori també és un valor molt nostre. Bé deixo pel final un reconeixement. Un reconeixement i un agraïment. Enguany és el darrer Onze de setembre que celebrarem tenint com a President del nostre país a Jordi Pujol. Al marge de partidismes o ideologies, crec que és de justícia i que de ben segur que puc parlar en nom de gairebé tothom quan dic que hem d'agrair-li la seva tasca, la seva estima al país i haver-nos representat amb tanta dignitat en aquests darrers 23 anys. La perspectiva història ajudarà a fer-ne una valoració més acurada, però de ben segur que ja el podem qualificar com a irreparable. Castellarencs, que tingueu una bona Diada, i una molt bona festa major. VISCA CASTELLAR I VISCA CATALUNYA! Lluís M. Corominas, alcalde de Castellar del Vallès