Ajuntament de Castellar del Vallès

"Un dia les intel·ligències artificials ens veuran com a una raça de simis condemnada irremeiablement a l'extinció." (Òscar Isaac)

Us explicaré una història que, si no m'hagués passat a mi, us diria que és inventada. Una setmana abans de la presentació del BRAM! 23 encara no en tenia la imatge; sabia més o menys què volia però no trobava la manera de fer-ho amb el temps i els recursos que tenia.

Un amic em va comentar que havia descobert un sistema d'intel·ligència artificial que era extraordinari: Os1, el primer sistema operatiu d'intel·ligència artificial, un ens intuïtiu que t'escolta, et comprèn i et coneix. No és un simple sistema operatiu, és una consciència que té la capacitat de créixer segons les mateixes experiències (heu vist la pel·lícula Her, escrita, dirigida i produïda per Spike Jonze l'any 2013?).

Em va semblar que m'estava explicant una pel·lícula de ciència-ficció, però de vegades la línia que separa la realitat de la ficció és més fina del que ens imaginem. Vam quedar i la conversa que vaig tenir amb “la veu” va ser aproximadament aquesta:

—Hola, Carles...

—Hola, Os1

—En què puc ajudar-te?

—Pots fer-me una imatge a partir d'uns paràmetres concrets?

—Provem-ho. En què penses?

—M'imagino en un futur distòpic gent fent cua a l'entrada d'un cinema petit... les pel·lícules del BRAM! s'haurien de veure dins d'un lloc entranyable, amb història, com els cinemes d'abans... És de nit i destaca un rètol gran on diu “cinema” i unes lletres lluminoses enormes a sobre de l'entrada amb les lletres: “BRAM!”

—Et refereixes a la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès, que va néixer l'any 2008, on es projecten pel·lícules de temàtica social i on es regalen mongetes del ganxet als participants?

—Exacte.

—Hi vols posar algun element que identifiqui el poble, com l'església neogòtica coneguda com “la catedral del Vallès”'?

—Val... però m'agradaria mostrar sobretot una sensació, un estat d'ànim que definís el que estem vivint. Venim d'anys estranys que estan modificant la nostra manera de ser, de viure i de relacionar-nos amb les persones i amb el planeta. M'imagino que fa fred, el mes de febrer diuen que és el mes més trist de l'any. La gent està agrupada, però alhora distanciada, la pandèmia ha deixat seqüeles. Hi ha una atmosfera inquietant, de col·lapse, produïda pel canvi climàtic, la guerra i la crisi econòmica...

—I l'estil? Fotografia o il·lustració?

—Mig i mig... ho veig com un dels quadres d'Edward Hopper...

—El pintor americà que als anys 40 va ser cèlebre sobretot pels seus retrats de la soledat en espais urbans buits?

—Sí..., crec que com a idea encaixa bastant en aquest concepte de realitat i ficció, de passat i futur. En el fons el cinema no deixa de ser un reflex del què ens rodeja. Aquesta seria la idea…

—Alguna cosa més?

—Potser podríem posar-hi els cartells de les pel·lícules d'aquest any, darrere el vidre en un dels laterals, en el fons són les vertaderes protagonistes…

—Perfecte.

—Gràcies per ajudar-me...

—De res, seguiré per aquí per si em necessites.

—Ho faré...

—Processant...

Però recordeu, si us plau, tal com va escriure Arthur C. Clarke en la introducció de la seva novel·la 2001 Una odissea espacial, que aquesta és només una obra de ficció. La veritat, com sempre, serà molt més extraordinària.

Carles Martínez Calveras

Cap de la Unitat de Disseny, Imatge i Publicacions