Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
.jpg "L'alcalde de Castellar, Ignasi Giménez")
Els pallassos són com els nens. Els agrada divertir-se, provocar-nos, ser el centre d’atenció, no tenen complexos ni sentit del ridícul i no entenen de prohibicions ni saben el que és socialment correcte. Els pallassos són creadors, ens fan riure i ens fan treure sensacions i emocions, fins i tot aquelles que ens esforcem a amagar.
La de pallasso no està considerada la professió més antiga del món, tot i que sí que és la més divertida i la que més ens diverteix, però existeix des de fa molts i molts d’anys. Tants que, segons els que entenen d’aquestes coses, ja hi ha constància històrica de l’existència de bufons durant la cinquena dinastia egípcia, i això vol dir més de 4.500 anys.
Hi va haver pallassos a la cort de l’emperador asteca Montezuma i a la dels grans emperadors xinesos.
Aquesta és la història d’un d’aquests bufons, es deia Yu Sze i és recordat com un heroi nacional. Era l’any 300 abans de l’era cristiana i l’emperador Shih Huang-Ti estava inspeccionant la Gran Muralla. Milers de treballadors havien mort durant la seva construcció a causa de la duresa de la feina i l’emperador s’havia capficat en la necessitat de pintar-la. Això suposaria segurament la mort d’uns quants milers de treballadors més, però ningú s’atrevia a portar-li la contraria. Bé, sí que hi va haver una persona que, entre bromes i acudits, li va fer veure la inutilitat de tants sacrificis. Gràcies al bufó Yu Sze la Gran Muralla no es va arribar a pintar i molts treballadors van salvar la vida.
Obrim una nova edició de la Setmana del Pallasso de Castellar... i ja en van nou. Aprofiteu-la, divertiu-vos, oblideu per uns dies les vostres preocupacions, torneu a sentir-vos feliços com a nens i nenes, arraconeu per uns dies la crisi i peteu-vos de riure...
Annie Fratellini una de les primeres pallasses modernes deia: “Quan penso en el dolor que hi ha al món, agraeixo tenir una oportunitat inaudita de poder fer néixer un somriure, un riure. La pista és un racó del paradís on els clowns entrem per fer oblidar als altres i a nosaltres mateixos les desgracies”.
Doncs això, fem de la Setmana del Pallasso el nostre particular manual d’autoajuda.
Ignasi Giménez Renom
Alcalde
