Ajuntament de Castellar del Vallès

Una imatge de "Los espigadores y la espigadora".

"Los espigadores y la espigadora"

Clica aquí per comprar entrades.

Secció oficial. Convidada: Imma Merino, crítica de cinema

Col·laboració amb L’Aula d’Extensió Universitària per a gent gran

Documental

VOSE

Qualificació: Apta per a totes els públics

Any: 2000

Durada: 82 min

País: França

Direcció: Agnès Varda

Premis (2000-2021):

Associació de Crítics de Los Angeles (2001): Millor documental

Cercle de Crítics de Nova York (2001): Millor documental

Premis del Cinema Europeu (2000): Millor documental

Associació de Crítics de Chicago (2001): Nominada a millor documental

Associació de Crítics de Boston (2001): Millor documental

Sinopsi:

Tot recorrent França, Agnès Varda s'ha trobat amb espigoladors, recol·lectors, gent que busca entre les escombraries. Per necessitat, o per pur atzar, aquestes persones recullen els objectes rebutjats per altres. El seu món és sorprenent. I la directora, a la seva manera, és també una espècie d’espigoladora que selecciona i recull imatges aquí i allà.

CRÍTIQUES

“Una veritable lliçó de cinema. [...] un document d'excepcional intel·ligència, que literalment s’engoleix de la pantalla en un sospir.”

M. Torreiro: Diari El País

“Els recol·lectors de Varda tenen una humanitat resistent i generosa que surt a la llum gràcies a l'esperit dur i obert de la directora.”

A. O. Scott: The New York Times

“A Los espigadores y la espigadora, Varda té una nova eina: una càmera digital moderna. Podem sentir el seu delit.”

Roger Ebert: rogerebert.com

"Varda evita les conclusions polítiques òbvies [...] Un film que és alhora formalment lliure i estranyament profund.”

Xan Brooks: The Guardian

La directora: Agnès Varda

Agnès Varda (Brussel·les, 1928 - París, 2019) ha estat una de les grans cineastes de la història del cinema, coneguda per la seva mirada única i innovadora, així com per la seva forma de trencar amb les convencions narratives. Va ser una de les figures clau de la Nova Onada del cinema francès, un moviment que va revolucionar la indústria durant els anys cinquanta i seixanta. A diferència d'altres cineastes de l'època, Varda no es va limitar a la direcció de ficció, també va explorar el documental, un gènere en què va deixar una petjada única.

El seu primer llargmetratge, La Pointe Courte (1955), va ser una obra de culte que va influir en molts cineastes de l'època, tot i que el gran reconeixement li va arribar amb Cleo de 5 a 7 (1962), una pel·lícula que passa en temps real i presenta la protagonista com una dona conscient de la seva condició. Va continuar explorant temes sobre la identitat, la llibertat i la relació amb la societat en obres com Le bonheur (1965), Les plages d'Agnès (2008) i Visages Villages (2017).

Varda també va destacar com a fotògrafa, artista visual i activista, i va mantenir una actitud independent davant de les convencions del cinema comercial. A la seva carrera va rebre diversos premis i homenatges, inclòs el Premi d'Honor a la Mostra de Venècia i un Oscar honorari per la seva contribució al cinema. La seva obra continua sent un referent en el cinema contemporani.

Filmografia seleccionada de Agnès Varda

2020 - Varda par Agnès (documental)

2017 - Caras y lugares (documental)

2008 - Las playas de Agnès (documental)

2000 - Los espigadores y la espigadora (documental)

1995 - Las cien y una noches (llargmetratge)

1991 - Jacquot de Nantes (llargmetratge)

1988 - Kung-Fu Master (llargmetratge)

1988 - Jane B. por Agnès V. (documental)

1985 - Sin techo ni ley (llargmetratge)

1981 – Documenteur (documental)

1977 – Una canta, la otra no (llargmetratge)

1976 - Daguerrotipos (documental)

1969 - Lions Love (llargmetratge)

1966 - Las criaturas (llargmetratge)

1965 - La felicidad (llargmetratge)

1962 - Cleo de 5 à 7 (llargmetratge)

1955 - La Pointe Courte (llargmetratge)

La convidada: Imma Merino, crítica de cinema

Imma Merino és una de les crítiques més prestigioses del cinema espanyol. És llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra; la seva tesi doctoral va ser “Subjectivitat i autorepresentació en el cinema d’Agnès Varda”. Escriu regularment sobre cinema i temes culturals al diari El Punt i col·labora en la revista L’Avenç. És professora d’Història del cinema i d’Anàlisi dels mitjans de comunicació a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i de Documental de creació al Màster en cinema de la Universitat Pompeu Fabra. És autora del llibre Agnés Varda: espigadora de realidades y de ensueños (Donostia Kultura, 2019) i ha coeditat, juntament a Ariadna Lorenzo, el llibre Carol: bellesa subversiva del desig (Documenta Universitaria, 2019). Ha col·laborat en diversos llibres col·lectius, entre els quals destaquen Al otro lado de la ficción. Trece documentalistas españoles contemporáneos (Cátedra, 2007) i monografies sobre Jacques Demy, François Truffaut, Max Ophüls, Jacques Becker i Rainer Werner Fassbinder.