Ajuntament de Castellar del Vallès

"El sustituto"

Amb l’assistència del director, Óscar Aibar, i de Teresa Font, muntadora

VOE

Any: 2021

Durada: 117 min

País: Espanya

Gènere: Thriller

Direcció: Óscar Aibar

Repartiment: Ricardo Gómez, Vicky Luengo, Pere Ponce, Pol López, Joaquín Climent, Nuria Herrero, Bruna Cusí, Susi Sánchez, Guillermo Montesinos, Pep Cortés

Qualificació: no recomanada per a menors de 16 anys

Premis (2021):

Premis Feroz: nominació al millor actor (Gómez) i millor actor secundari (Ponce)

Festival de Málaga: Secció oficial

Sinopsi:

Any 1982. Un jove policia avesat als barris més durs de Madrid accepta un destí en un poble de mar amb l'esperança de curar la seva filla i, de pas, guanyar una mica de tranquil·litat. Una vegada allà, es veu embolicat en la recerca de l'estrany assassinat de l'inspector al qual ha substituït. Les indagacions el portaran fins a un hotel de platja en què una comunitat d'ancians nazis, reclamats per molts països per crims contra la humanitat, viu un retir paradisíac i feliç.

El director: Óscar Aibar

Óscar Aibar (Barcelona, 1967) és un director de cinema, guionista i escriptor barceloní. Va començar treballant com a guionista d'historietes per a diverses editorials i revistes com Totem, Cimoc, 1984, El Víbora o Makoki, i més tard com a guionista i director de sèries i programes de diversos canals com TVE, Canal+ o TV3, a més de videoclips i anuncis publicitaris. El 1995 comença els seus treballs com a director de cinema, i fins ara ha dirigit cinc llargmetratges, un telefilm i tres curtmetratges, a més de publicar tres llibres.

L'any 1991 es llicencia en l'especialitat d'Imatge per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, afirmant que volia ser cineasta, però els seus professors li van dir que el sector estava en crisi i que no hauria de fer-ho. No obstant això, va decidir perseguir la seva idea. Des de 1986 fins a 1994 Óscar Aibar obté un gran reconeixement en els seus primers treballs com a guionista de còmics (on signa com Oscaraibar), que li farien rebre diversos premis. Les seves obres es van publicar a França i Itàlia.

S'introdueix després en l'audiovisual com a guionista i director de televisió i videoclips i també treballant en cinema. Després de la realització de tres curtmetratges, estrena el 1995 una coproducció hispanofrancesa titulada Atolladero, que està basada en una historieta que havia dirigit cinc anys abans. Malgrat la duresa del rodatge, i de ser durament criticada per alguns, aconseguiria ser qualificada per alguns crítics cinematogràfics com una pel·lícula de culte.

Entre 1996 i 2000 dirigeix tots els videoclips de Loquillo, inclòs el vídeo del concert Compañeros de viaje, així com episodis de la sèrie Ni contigo ni sin ti. El 2003 estrena Platillos volantes, en què aprofundeix en la complexa psicologia de dos personatges, addictes a la ufologia, inspirant-se en el fet real conegut com Els suïcidis de Terrassa. Tres anys després realitza La máquina de bailar, on narra els intents d'una estrambòtica colla per guanyar el concurs nacional del joc. Segueix el 2010 amb El gran Vázquez sobre la vida de l’historietista Manuel Vázquez Gallego, amb qui va treballar a Makoki i amb el qual va fer una gran amistat quan tenia 19 anys.

El 2012 estrena el llargmetratge El bosque, adaptació d'un relat del prestigiós escriptor català Albert Sánchez Piñol. Entre 2012 i 2013 se submergeix en la direcció d'alguns capítols de la sèrie de TVE Cuéntame cómo pasó, aconseguint en ells un notable canvi en l'estil visual i obtenint un gran èxit d'audiència (en el seu últim capítol de la temporada 14 aconsegueix depassar els 5 milions d'espectadors i es fa amb el rècord de la temporada).

Com a escriptor ha publicat els llibres Tu mente extiende cheques que tu cuerpo no puede pagar (Ed. Debate, 2002), que consisteix en un conjunt de contes humorístics sobre diferents temes; Los comedores de tiza (Ed. Caballo de Troya, 2005), que narra la història d'Ana, una dona que des dels 10 anys té la mania de menjar guix, i Making of (Ed. Mondadori, 2008), en el qual mostrava la situació que va passar durant el rodatge del seu primer llargmetratge. 

Filmografia

2021 El sustituto

2013 – 2021 Cuéntame cómo pasó (sèrie de televisió, 40 episodis)

2012 El bosque

2010 El gran Vázquez

2007 Rumors (pel·lícula per a televisió)

2006 La máquina de bailar

2003 Platillos volantes

1998 Ni contigo ni sin tí (sèrie de televisió, 1 episodi)

1995 Atolladero

1991 Chihuahua (curtmetratge)

La muntadora: Teresa Font

Teresa Font (1955) és una de les muntadores més rellevants del cinema espanyol. Ha treballat en títols com Juana La Loca, Libertarias, Jamón, jamón o Días contados (pel que va obtenir el Goya al millor muntatge el 1994).

Va començar a treballar al cinema el 1976, com a ajudant de muntatge. Els seus primers llargmetratges són Nemo, de Jesús Garay (1977), i el documental de 1980 Numax presenta..., de Joaquim Jordà. El 1982 va fer el muntatge d’Asesinato en el Comité Central, de Vicente Aranda. Des de llavors, va treballar en totes les pel·lícules d’aquest director. També ha treballat habitualment amb el realitzador Imanol Uribe.

Almódovar li demana que s’ocupi del muntatge de les seves pel·lícules, en substitució de José Salcedo, el seu muntador mort el 2017. El seu treball a Dolor y gloria l'ha fet mereixedora del Goya en la categoria de muntatge per la intricada xarxa de connexions entre les diferents històries i èpoques del film.

Darrera filmografia

2021 El sustituto

2021 Pan de limón con semillas de amapola

2021 Madres paralelas

2021 El sustituto

2020 Funny Boy

2020 Akelarre

2020 La voz humana (curtmetratge)

2019 Salir del ropero

2019 El asesino de los caprichos

2019 Dolor y gloria

2018 Juanita

2018 El desentierro

2018 El hombre que mató a Don Quijote

2018 La enfermedad del domingo

2017 Las siete muertes

2017 Melocotones

2017 El jugador de ajedrez

2016 Las furias

2016 Lo que de verdad importa

2016 Acantilado

2016 Juegos de familia

2016 Las furias

2015 Creditors

2015 L’adopció

Crítiques:

"Una austera i impecable recreació de l'Espanya dels 80, emociona, especialment, el paper de Pere Ponce".

Pere Vall: Fotogrames

"Més que un thriller de nazis a Alacant (...) Aibar ens descobreix un episodi flagrant del tardofranquisme per compondre un 'thriller' impecable".

Beatriz Martínez: Diari El Periódico