Ajuntament de Castellar del Vallès

Fragment del cartell de la pel·lícula.

• « Anterior
• 1
• 2
• Següent »

"Intemperie"

VOE

Any: 2019

Durada: 102 min

País: Espanya

Gènere: Drama/Western

Direcció: Benito Zambrano

Repartiment: Luis Tosar, Luis Callejo, Jaime López, Vicente Romero, Manolo Caro, Kandido Uranga, Mona Martínez, Miguel Flor De Lima, Yoima Valdés, María Alfonsa Rosso, Adriano Carvalho, Juanan Lumbreras, Carlos Cabra

Premis: Premis Goya a millor guió adaptat i millor cançó original

Sinopsi: Espanya, dècada dels anys 40, en plena postguerra. Un nen escapa del seu poble, un lloc miserable arrasat per la violència i l’afany de poder. Davant seu, una plana àrida i infinita que haurà de travessar si vol allunyar-se definitivament de l'infern de què fuig. Davant l’aguait dels seus perseguidors al servei del capatàs de la vila, els seus passos es creuaran amb els d'un pastor, un cabrer solitari que li ofereix protecció. A partir d'aquest moment, ja res serà igual per a cap dels dos.

El director: Benito Zambrano

Benito Zambrano Tejero (1965) va néixer a Lebrija, un poble sevillà, i va acudir a la capital andalusa a estudiar Art Dramàtic. Més tard va viatjar fins a Cuba i va estudiar a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños. Va debutar en cinema amb el llargmetratge Solas (1999), ambientat a Sevilla, amb el qual va guanyar diversos premis Goya, entre aquests millor guió original, millor direcció novell, millor actriu revelació, millor actor revelació i millor actriu de repartiment. L'any 2002, Zambrano va dirigir la sèrie de televisió Padre coraje i va tornar al cinema amb Habana Blues (2005). Sis anys després va estrenar La voz dormida (2011), adaptació del llibre homònim de Dulce Chacón, que se centra en testimonis de dones del bàndol republicà en temps de postguerra.

Crítiques:

"Benito Zambrano converteix l’excel·lent novel·la en un western notable, ple de referències en els plans als grans clàssics del cine americà, creadors d’aquest gènere, i aportant-hi el seu toc particular".

Carlos Loureda: Fotogramas

"El seu poder desolador, elemental i el seu retrat, de vegades pertorbador, d'una societat dominada per la violència, definitivament la fan digna de veure".

Jonathan Holland: The Hollywood Reporter