La component física ha determinat sens dubte els diferents usos que han modelat el paisatge que veiem ara en el nostre territori. Caracteritzat per una orografia accidentada, el terme municipal de Castellar té geomorfològicament zones ben diferenciades: una part nord muntanyosa, caracteritzada per cingleres de conglomerat i boscos, i la part sud, amb terrasses fluvials molt importants, i el típic relleu vallesà de planes agrícoles i turons suaus.
La falla del Vallès - Penedès travessa el municipi d'est a oest, mentre que el Riu Ripoll acaba de dividir el terme en quatre parts, travessant-lo de nord a sud.
Al nord del terme, 12.8 Km² formen part de l'àrea protegida pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Aquest àmbit és inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), i a la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d'Interès Comunitari i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). En resum doncs, prop d'un 30% del municipi es troba regulat per figures d'especial protecció.
Els espais riberencs i aquàtics conformen hàbitats interessants pel seu estat de conservació i la seva contribució a la biodiversitat del terme; el riu Ripoll i el torrent del Castelló, són els dos únics dos corrents permanents d'aigua. Altres torrents remarcables són el Mitger, el de Colobrers o el riu Tort.
El mosaic agroforestal és la característica principal del sud-est del terme. Els espais agrícoles envoltats de bosc conformen el record del que havia estat el paisatge característic del Vallès abans de l'època industrial. La seva permanència és vital per la connectivitat dels espais naturals i la diversificació ecològica.