Adreça | C. del Solsonès
L'increment progressiu dels bombardeigs, en particular sobre Barcelona a partir de març de 1938, van motivar la construcció d’un camp d’aviació militar per a La Gloriosa -nom amb què es coneixia popularment les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE)- a Castellar del Vallès per reforçar la rereguarda.
La construcció es va iniciar el mateix març del 38 en unes parcel·les expropiades a la zona plana de La Bruguerola. El govern municipal, que encapçalava el cenetista Vicenç Roca, va mobilitzar tota la població, sota la coordinació de l’arquitecte Niubó i l’enginyer i aviador Tomás López Navarro, per construir i condicionar dues pistes en un temps rècord de 12 dies. El mateix any es va crear a Castellar del Vallès una delegació del SAF-16 de l’aeroport de Sabadell. La delegació del SAF-16 (Servei d’Aviació i Fabricació), l’organització tècnica encarregada de la fabricació i manteniment de l’equip aeri de les FARE al Vallès, es va ubicar a la fàbrica tèxtil Viuda de José Tolrà a Can Barba.
L’aeròdrom, que depenia de l’aeroport de Sabadell, va donar suport a les unitats de caces que defensaven l’espai aeri de Barcelona, va rebre els avions que es destinaven al front, va fer verificacions tècniques als avions i va formar pilots. El destacament militar del camp va ser format per un centenar de soldats i aviadors soviètics que s’allotjaven al poble. L’activitat de l’aeròdrom va cessar a finals de gener de 1939 davant de l’avanç de les tropes franquistes.
La construcció de les dependències militars al poble va comportar, també, la creació d’un nou sistema de defensa passiva: el refugi antiaeri. L’únic refugi que es conserva es troba situat al xamfrà que actualment forma el carrer del Bages i el carrer del Solsonès, prop del Parc de Bombers. El refugi antiaeri de l’aeròdrom és un túnel subterrani en forma d’U, de volta de canó, de maó massís i està excavat i amagat en una pineda.