Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
.jpg "Pont Vell")
Adreça | Carretera de Terrassa, km 26,7. Consulteu l'itinerari número 1 de l'apartat de Natura
Titularitat | Públic
Com arribar-hi:
El Pont Vell, o de can Pèlecs, està situat sobre el riu Ripoll, al km 26,7 de la carretera de Terrassa C-1415. Rep el nom de l'antiga masia situada a poca distància i a la part dreta del riu.
Aquest pont va ser construït l'any 1808 per ordre del general Manso, durant la guerra dels francesos, a causa del mal estat en què es trobaven en aquell temps els camins. En la seva construcció hi van col·laborar els municipis de Matadepera, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Sant Pere de Terrassa i el nostre, Sant Esteve de Castellar.
La vida pràctica d'aquest pont va ser molt curta, ja que va deixar de donar servei, des d'un punt de vista pràctic, l'any 1893, quan es va construir el nou pont juntament amb la carretera. Aquesta nova construcció va reduir la utilització del pont només a l'ús que en feien els vianants per accedir als horts de l'entorn del riu.
El pont de can Pèlecs és una construcció de pedra de 42 metres de llargada i una amplada de 3,90 m que salva el profund i engorjat tall que ha format el riu Ripoll, en aquest indret d'uns 19 metres d'alçada. És un pont de tres arcades generades per arcs de mig punt, juntament amb una quarta, al costat esquerre, oberta posteriorment a la construcció per donar pas al rec de can Barba. Es recolza sobre dos esperons de roca viva que delimiten els gorgs de can Pèlecs. En la base del costat dret hi trobem les restes d'un rec medieval excavat directament a la roca.
La construcció és de carreus, de pedra tosca perfectament tallada, col·locats en filades horitzontals força uniformes. Les baranes són de paredat comú i són coronades per un passamà fet també amb pedra tosca de secció semicircular.
Les riuades del 62 es van endur totalment les baranes i provocaren un esvoranc a la banda dreta iniciant la degradació posterior de l'obra en general.
L'any 2002, el pont es va restaurar. Concretament, es va rehabilitar l'esvoranc obert per la riuada de l'any 1962 i anteriors avingudes i es van reconstruir les baranes amb pedra de Banyoles. També es va reconstruir una pilastra ornamental adossada a la cara nord del pont, que va ser malmesa al desaparèixer la corresponent barana. A més es va col·locar un nou paviment de còdols per tota la llargada del pont, per millorar l'accessibilitat de vianants i bicicletes.
