Ajuntament de Castellar del Vallès

"Siempre contigo"

Clica aquí per comprar entrades.

Amb la col·laboració de Suma Castellar

VOSE

Any: 2020

Durada: 94 min

País: Israel

Gènere: Drama

Direcció: Nir Bergman

Repartiment: Shai Avivi, Noam Imber, Smadi Wolfman, Efrat Ben-Zur, Amir Feldman, Sharon Zelikovsky, Natalia Faust, Uri Klauzner, Avraham Shalom Levi, Omri Levi, Avi Madar, Rony Gammer 

Qualificació: no recomanada per a menors de 7 anys

Premis:

2020: Festival de Valladolid - Seminci: Millor actor (Shai Avivi)

Sinopsi:

Aharon ha dedicat tota la seva vida a criar al seu fill Uri. Viuen junts en una rutina amable, lluny del món real. Però l’Uri és autista i ja és prou adult per a residir en una llar especialitzada. De camí a la institució, Aharon decideix escapar-se amb el seu fill i llançar-se amb ell a la carretera, sabent que l’Uri no està preparat per a la separació. Encara que potser és el pare el que no està preparat...

El director: Nir Bergman

Nir Bergman va néixer a Haifa, Israel, el 1969. Després d'estudiar Humanitats a la Universitat de Tel Aviv, es va graduar amb honors a l'Escola de Cinema i Televisió Sam Spiegel a Jerusalem al juny de 1998. La seva pràctica de final de carrera, Hipocamps (1998), es va projectar a la secció dedicada a aquesta escola en el marc de la 45 Seminci i en més de quaranta festivals de tot el món.

El 2002 va debutar en el llargmetratge amb Alas rotas, Premi de la Joventut a la secció Punto de encuentro de la Seminci de Valladolid. Ha escrit i dirigit sèries de televisió com En teràpia (In Treatment), guanyadora d'un Emmy, i films com Gramática íntima (2010), Yona (2014) o Saving Neta (2016). Here We Are va rebre el Segell Cannes Official Selection 2020.

Filmografia

2020 Here We Are

2016 Saving Neta

2014 Yona

2010 Sharon Amrani: Remember His Name

2010 La Grammaire intérieure (Hadikduk HaPnimi)

2002 Knafayim Shvurot

1998 Sussei Yam

1997 Yomit

Crítiques:

“Bonic entroncament amb l'univers de Chaplin (...) La pel·lícula es va elevant amb força, passió i cura”.

Javier Ocaña: Diari El País

“Bergman és capaç, com Chaplin, de divertir i emocionar. (...) Desborda sensibilitat sense ser melindrosa, és una història, en definitiva, d'acceptació, empatia i solidaritat”.

Rubén Romero: Cinemanía